Exposició fotogràfica col·lectiva
Cultura d’Andorra
Federació Andorrana de Fotografia
Comú d’Andorra la Vella
Avui dia 10 de maig s’inaugura la exposició col·lectiva Cultura d’Andorra, organitzada per la federació andorrana de fotografia (FAF) en col·laboració amb el Comú d’Andorra la Vella.
Cada societat mostra la seva escala d’interessos i valors a través de la cultura. És una finestra al seu passat i defineix el seu present. La cultura modela i forma part de la realitat més intima dels pobles. Per això, presentar en una exposició d’imatges aquesta realitat és un exercici creatiu en si mateix que ens enriqueix.
Autors que participen: Núria Morenos Cendrós, Roger Vivé Porchas, Joan Burgués Martisella, Jordi Troguet, Ricard de la Casa Pérez, Abril Alba Pou, Salva de Haro i Pepo Vázquez
La podeu veure en línia a
Podeu consultar altres activitats entorn a la Setmana de la Multiculturalitat a:
Web del Comú d’Andorra la Vella
Text de presentació del president de la FAF:
La fotografia és una forma d’expressió més de la cultura. Els nostres ancestres van començar a transmetre la seva cultura primer de manera oral i de seguida també a través de les imatges que pintaven en les coves (i que són les que han arribat fins als nostres dies). Qualsevol de nosaltres som éssers únics, però alhora formem part d’una cosa intangible que ens uneix, som part d’un engranatge creat entre tots i que es desenvolupa a través nostre. També aquí, a Andorra, com en qualsevol altre lloc, se’ns pregunta per la nostra procedència, les nostres arrels perquè som hereus del nostre passat i el transmetem al nostre futur, influint en aquells que vindran.
Amb les fotografies passa una cosa semblant. Són úniques, tenen el poder d’evocar emocions, sentiments o mostrar un significat singular i alhora expressar conceptes relacionats amb el patrimoni cultural comú. Són punts de llum dins de l’imaginari compartit.
En les fotografies podem mostrar una cosa molt concreta, però a través de l’ull del fotògraf s’expressa la nostra cultura. Sense adonar-nos difonem tot allò que ha estat dipositat pels nostres avantpassats. La forma que tenim de mirar, d’ensenyar i d’empatitzar amb els que observen les nostres creacions, no és únicament nostra. Així que qualsevol imatge conté els dos costats de la moneda, dos punts de vista equidistants. Totes dues mirades superposades busquen comunicar de manera diferent, però amb el mateix grau d’intensitat. Les dues s’estenen des del nostre més ignot passat, fins al més emocionant dels futurs.
Ⓒ Joan Burguès Martisella – 10 de maig 2021